Secció de Sismologia
Introducció
Malgrat que l'Observatori de l'Ebre fou consagrat a l'estudi de la Física Solar i Terrestre, ja des de la seva inauguració l'any 1904 hi existeix una secció sísmica. En aquella època es pensava que podria existir una relació entre l'activitat solar i la sismicitat. A les acaballes d'aquest segle, l'Observatori de l'Ebre, iniciador de la Sismologia instrumental a Catalunya, continua desenvolupant les seves tasques d'observació i interpretació sismològiques.
Línies d'investigació
- Propagació i atenuació de les ones sísmiques
- Anàlisi del soroll sísmic ambiental
- Sismicitat regional: característiques, distribució i mecanismes focals
- Sismometria històrica. Reutilització de dades instrumentals
- Determinació i calibració de lleis de magnitud
Instrumentació
Els antics sismògrafs
Els primers aparells utilitzats van ser el microseismògraf VICENTINI (que enregistrava el moviment del sòl en les direccions Z, N-S i E-W) i el sismògraf GRABLOVITZ (amb components horitzontals NE-SW i NW-SE). Ambdós van ser adquirits al Professor Vicentini a Padova i al Professor Grablovitz a Ischia, respectivament, i l'enregistrament s'efectuava sobre paper fumat. En l'actualitat únicament es conserven algunes peces d'aquells sismògrafs.
A partir del desembre de 1913 van entrar en funcionament tres nous sismògrafs amb enregistrament sobre paper fumat: un pèndol tipus MAINKA de 1500 kg que enregistrava el component N-S del moviment del sòl; un pèndol també tipus MAINKA de 150 kg que enregistrava el component E-W; i un PÈNDOL ZENITAL que enregistrava el moviment en la direcció NE-SW i NW-SE, tot i que a partir de 1915 únicament va enregistrar en la direcció N-S.
L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va afectar el funcionament continuat dels sismògrafs a l'Observatori de l'Ebre. Malgrat tot, l'enregistrament sísmic únicament es va deturar totalment durant 3 mesos (del 6 d'abril al 20 de juliol de 1938). A començaments de la dècada dels 40 es van instal·lar nous sismògrafs: dos tipus MAINKA modificats i un nou PÈNDOL VERTICAL, tots ells fabricats a l'Observatori. La principal modificació dels Mainka respecte als aparells originals es referia al sistema del mecanisme de magnificació. Aquests aparells van deixar de funcionar cap al 1966, però encara es conserven al seu lloc d'enregistrament.
A partir de 1966 s'inicia una nova època, que continua en l'actualitat, amb la instal·lació d'una sèrie de sismògrafs de període curt (BENIOFF) i de període llarg (SPRENGHNETHER) corresponents a la "Xarxa Estàndard" (World Wide Standardized Seismograph Network).
Taula resum
| Sismògraf | Component | M (kg) | To (s) | Amplificació | Inici registre | Final registre |
| Grablovitz | NE-SW NW-SE |
12 | 13 | 8 | 1904 | 1918 |
| Vicentini | Z N-S E-W |
50 100 100 |
0.85 2.3 2.3 |
150 90 90 |
1904 1904 1904 |
1936 1916 928 |
| Mainka | N-S E-W |
1501 157 |
14.8 7.8 |
175 60 |
1914 1914 |
1940 1937 |
| Pèndol vertical | NE-SW NW-SE N-S |
316 316 |
2.6 |
125 |
1914 1915 |
1915 1941 |
| Mainka-Ebre | N-S E-W |
1500 1500 |
15.4 10.8 |
275 150 |
1940 1942 |
1966 1966 |
| Pèndol vertical | N-S | 635 | 2.5 | 230 | 1943 | 1961 |
Fotografies
 |
 |
 |
 |
 |
Aparells actuals
Estació EBR (World Wide Standardized Seismograph Network)
La Secció Sísmica de l'Observatori de l'Ebre compta amb tres sensors BENIOFF de període curt que van ser instal·lats l'any 1965. Encara que al començament el sistema d'enregistrament era sobre paper fotogràfic, l'any 1974 es va iniciar l'enregistrament amb tinta.
També hi ha tres sensors SPRENGHNETHER de període llarg que enregistren les tres components del moviment del sòl sobre paper fotogràfic des de l'any 1968 (la component vertical des del 1969). El sistema d'enregistrament es va aturar l'any 2000.
 |
| Sismòmetres de període curt (Benioff) i de període llarg (Sprenghnether) instal·lats a uns 7 metres de profunditat a sobre de pilars aïllats de l'estructura de l'edifici i construïts sobre roca. |
 |
| Sistema enregistrador del període llarg. S'observen els galvanòmetres i els tambors per a l'enregistrament de les 3 components del moviment (d'esquerra a dreta E-W, N-S i Z). |
Estació EROQ
Així mateix es troba el sistema enregistrador amb tinta de tres sensors de període curt instal·lats al Mont Caro. Les dades d'aquesta estació en col·laboració amb l'Instituto Geográfico Nacional i l'Institut Cartogràfic de Catalunya es transmeten via ràdio fins a l'Observatori i després via telèfon a Madrid.
Estacions de Banda Ampla
En col.laboració amb l'Instituto Geográfico Nacional es va instal.lar l'any 2000 a Horta de Sant Joan un sensor Guralp CMG-3T amb un equip d'adquisició i transmissió de dades Nanometrics. Les dades es transmeten en temps real via satèl.lit a l'IGN.
Actualment l'estació EBR està equipada amb un sismòmetre Wielandt-Streckeisen STS-2 amb resposta plana proporcional a la velocitat en el rang freqüencial 8.33 mHz a 40 Hz i un digitalitzador de 24-Bit Quanterra Q680-LV. EBR contribueix amb les seves dades en continu i temps real a la Virtual European Broadband Seismograph Network com a part del projecte MEREDIAN (Mediterranean-European Rapid Earthquake Data Information and Archiving Network) per a intercanvi de dades en temps real. En aquest sentit, les dades del servidor SeisComP/SeedLink són enviades al sistema en temps real Antelope situat a ORFEUS Data Centre.
 STS-2 |
 Digitalitzador Quanterra |